Juanan Torandell, professor de baix elèctric

Escrito por Marta el . Posteado en Professors

Juanan TorandellHola amics! El meu nom és Juan Antonio Torandell, però tots els meus amics m’anomenen Juanan.

Si bé des de petit sentia admiració pel piano, vaig començar tocant la guitarra. Quan anava a veure assajar els meus amics amb el seu primer grup d’adolescents, va ocòrrer un fet molt curiós que potser hagir marcat la meva vida fins al dia d’avui… El baixista no anava quasi mai als assajos però es deixava l’amplificador i el baix al local, la resta del grup em demanava si podia tocar amb ells perquè no se sentissin “desemparats”… així, un dia rere l’altre, fins que…. pam!… sense donar-me compte m’havia enamorat del baix.

Vaig passar els primers anys estudiant de forma amateur i autodidacte fins que vaig decidir anar a classes particulars. Vaig tenir la gran sort de poder estudiar el baix amb J.R. Abella i Toni Cuenca, harmonia amb Dani Roth i Marcos Collado. També vaig decidir ambpliar els meus coneixements del món del baix estudiant contrabaix al Conservatori Professional de Música i Dansa de les Illes Balears.

Seria llarg (i potser avorrit) anomenar totes les formacions amb les quals he tocat, tot i que sempre he procurat diversificar l’estil de les bandes, per així poder conèixer un poc més els secrets de cada estil i seguir creixent com a músic. Rock, blues, funk, ska, reggae, surf, clàssica, folk, bossa nova, jazz… tot ha anat sumant en el coneixement infinit que és la música.

En l’experiència professional he tingut la sort de gravar discos amb bandes tan diferents com Blai Vidal, Sinto Serra, Jaime Anglada, Miki Campins, Still Morris, Tomeu Penya, Dinamo, entre d’altres col·laboracions. I poder girar per gran part de la geografia espanyola i alguns altres països com Mèxic, EUA, Regne Unit o Bèlgica.

La meva experiència docent va començar l’any 2002. He treballat a escoles de música de Pollença, Esporles, Inca i Binissalem, a més a més de substitucions esporàdiques a Alcúdia i Santa Maria, oferint classes sobre tot de baix, però també de contrabaix, llenguatge musical, harmonia, combo i guitarra.

Ara se m’obre davant meu una nova etapa, en què podré donar classes a mésmúsica, em fa com a poc, moltes ganes i il·lusió. Que què és el més gran que m’ha passat gràcies a la música?… Potser el millor que m’ha passat és que un ex-alumne i amic m’hagi fet padrí d’una nina guapíssima, però tampoco es queden curtes les desenes de ciutats que girant he pogut visitar, les desenes d’amics que he fet al llarg dels anys, les hores de riure compartir o la gratitut d’estar tocar i compartint emocions amb amics.

Estàs pensant en apuntar-te a classes de música? no pensis més! Ens veiem a mésmúsica! Salutacions

Patxi de la Asunción, professor de violoncel

Escrito por Marta el . Posteado en Professors

Patxi de la Asunción Azpiazu Hola amics,

El meu nom complet és Francisco Eduardo de la Asunción Azpiazu… sí, ho sé… nom de culebró… per això tot el món em diu Patxi (que és com Paco però en euskera). Vaig néixer a Logroño, La Rioja, l’any que els Beatles van publicar “Yellow Submarine”, no hauria d’haver afectat molt però la veritat és que segueixo sent un adolescent: sempre fent coses, amb plans, il·lusions, amb molta curiositat i molta emoció en tot el que faig.

Després de de viure a Logroño, a Alcalá de Henares i a Barcelona, els meus pares ens van dur a Burgos i allà vaig començar a estudiar música als 12 anys, al Conservatori Municipal “Antonio de Cabezón” i només puc dir coses bones dels professors i dels companys i amics que anàvem a solfeig, coral, piano, violoncel i, sobretot, orquestra. Crec que de la il·lusió que vaig viure allà em va fer decidir, tot i ser “el empollón” de la meva classe del col·legi i que tota la gent del meu voltant m’aconsellava que estudiàs una enginyeria, dedicar-me a la música, la meva passió.

Quan tenia 20 anys, coincidint que els meus pares es traslladaven a viure a Sevilla, vaig entrar al Real Conservatorio Superior de Música de Madrid (també, quin nom…) amb un gran violoncel·lista, el mestre Pedro Corostola, amb qui vaig fer tota la meva carrera i del qual segueixo recordant-me gairebé cada dia. Vaig tenir altres professors terribles, no diré noms, però finalment només em van marcar els que em van aportar alguna cosa positiva: Sebastià Marinè, d’Acompanyament, Luís Rego, de Música de Cambra, i Rubén Fernández, professor de Música de Cambra i director de la Camerata Juventa, un grup excepcional del qual en guardo bons records i que moltes vegades segueix sent inspiració per recordar com ha de ser viscuda la música.

De la meva estància a Madrid, a part del Conservatori i la Camerata Juventa, em va marcar molta l’enorme experiència que va suposar per a un noi de províncies viure al Col·legi Major Chaminade, on vaig conèixer molta gent interessant (i moltes vegades molt peculiar), i poder tenir entrades d’estudiant per veure les millors orquestres i intèrprets del món que passava per Madrid, un goig.

Durant els meus anys d’estudiant de violoncel vaig participar i assistir a classes amb molts grans músics espanyols (Lluís Claret, Álvaro Campos, Enrique Correa, Enrique Santiago, etc.) i estrangers (Rostropovich, Starker, Baumann, etc.); però els qui realment em van marcar van ser dos autèntics professors de violoncel: Arantza López Barinagarrementeria (quin llinatge…), que em va obrir les portes del mètode Suzuki, i Richard Aaron, professor ara de la Juilliard, va va canviar la meva formar de pensar sobre com ensenyar.

Amb tot aquest cúmul d’experiències vaig començar a treballar al Conservatorio Profesional “Hermanos Berzosa” de Cáceres, una ciutat i una terra preciosa, i un conservatori molt jove en el qual la majoria de professors érem de fora i acabats d’arribar al món de la docència, el que va fer que ens convertíssim en un equip amb moltes idees, moltes ganes i molta il·lusió.

Després de set anys molt divertits allà, va arribar el moment de decidir què fer amb la nostra vida… així que un petit grup de quatre amics vam venir a Palma de Mallorca a començar una nova aventura totalment des de zero. Una escola de música nova en una ciutat nova per a nosaltres: mésmúsica.

Ja han passat 15 anys i puc dir-ho sense dubtes: va ser un encert. Treballem i ens esforcem molt, moltíssim. Però la recompensa és molt gran: els nostres alumnes ja són els nostres amics, ensenyem el que més ens agrada com més ens agrada, vivim i compartim aquesta emoció estranya que és la música… vaja, que m’encanta el que faig.

Consells:
  1. Fes servir noms curts.
  2. Fes el que més t’emociona.
  3. Busca sempre bons amics, bons companys, bona família i bones persones.
  4. No et rendeixis mai.

Víctor Magaña, professor de guitarra

Escrito por Marta el . Posteado en Professors

Víctor Magaña Vaig créixer a prop del meu germà (Dani Magaña) i va ser inevitable no rebre la seva influència durant els meus primers pasos al món de la música. De ben petit vaig viure experiències a prop d’ell. Va ser el meu primer professor i actualment encara és un guia imprescindible per mi.

Va ser força tard quan em vaig decidir realment posar-me a tocar un instrument, ja que tenia 17 anys quan vaig començar a tocar la guitarra.

Em vaig formar durant diversos anys a “La Factoria de So” (escola vinculada amb l’Aula, Escola de Música Moderna i Jazz de Barcelona). Allà vaig aprendre de grans professors. Entre els quals, Marcos Collado amb el qual vaig estar diversos cursos, una experiència altament positiva que va influir molt en el meu aprenentatge.

Amb el pas dels anys vaig començar a introduir-me al món de l’ensenyament donant classes de guitarra a casals de joves i en col·legis com activitats extraescolars.

He treballat en diverses acadèmies de música moderna, entre les quals, l’acadèmia Yamaha i l’Acadèmia de Música Vincent Lalire (músic de la Simfònica de Balears), a més de ser component de la seva Big Band “Five O’Clock” i de diverses formacins musicals a Palma de Mallorca des de 2002. Actualment formo part d’un tribut a Fito&Fitipaldis, a part d’altres projectes.

Ara gaudeixo de la posibilitat de donar classes a mésmúsica i així seguir un dels camins que més feliç em fa, l’ensenyament.

Ens veiem a mésmúsica!

Esther Díaz, professora de violí

Escrito por Marta el . Posteado en Professors

  Esther Díaz Hola!

Em dic Esther Díaz, vaig néixer a Girona i sóc professora de violí de l’escola mésmúsica. Voleu saber com vaig arribar aquí??

Ja des de ben petita em passava tot el dia cantant…El meu pare, de jove, havia tocat alguna rumba a la guitarra i la meva mare cantava cobla a la ràdio del seu poble, Periana (Màlaga). D’alguna manera sempre vaig mostrar un gran interés per la música. A la meva escola van començar a oferir classes de música com a activitats extraescolars i  jo desitjava amb tot el cor que els meus pares m’hi apuntessin. La meva família és molt humil i treballadora, tinc tres germanes més i jo sabia, amb 9 anys, que estudiar música no era barat…Vaig portar el paperet amb l’informació a casa i em vaig preparar pel meu show: vaig construir un micro amb un pal i una patata i, a l’hora de dinar, vaig  interpretar per sorpresa el tema de “Mamá, quiero ser artista” al més pur estil Concha Velasco…Els meus pares van al.lucinar i ho van veure clar: aquella mateixa tarda em van apuntar a música!

  El meu mestre de música de l’escola ja s’havia fixat en mí i, quan va arribar l’hora de triar instrument, va tenir clar que jo havia de ser violinista perquè tenia bona oïda.

  Fou així com van començar les aventures al món de la música.

  De les classes al col.legi vaig passar a l’Escola Municipal de Música de Sant Feliu de Guíxols, el meu poble, on el meu primer mestre de violí fou Josep Ramon Llobet i Poal.  Juntament amb els professors Néstor Eidler i Evelio Tieles vam preparar amb èxit la prova d’accés a 5è de Grau Mitjà al Conservatori Professional de Música de Badalona.  Allà vaig estudiar amb en Joan Orpella al mateix temps que vaig finalitzar la carrera de Filologia Hispànica a la Universitat de Girona.Durant aquesta época vaig aprendre a estimar la música i a conèixer moltes maneres d’aprendre.  L’any 2005 vaig ingressar al Conservatori Superior de Música i Dansa de les Illes Balears on  vaig treballar amb els professors  Agustín León-Ara i José Manuel Álvarez Losada. Amb ells vaig aprendre a professionalitzar-me i  vaig veure clar que em volia dedicar al món de la pedagogia musical.

  Durant aquests anys he treballat a diferents escoles de l’illa, tot i que a Catalunya ja havia desenvolupat una àmplia tasca a diverses escoles de música… Fins que vaig arribar a la mésmúsica.  Aquí em trobo molt a gust, tant amb els alumnes, els companys, els pares i mares… Estic molt interessada en desenvolupar els aspectes emocionals que es poden treballar amb la música, enfortir l’implicació familiar en l’educació dels fills, m’agrada treballar en equip. Per aquest motiu un dels meus propers projectes és cursar el Màster de Musicoteràpia i federar-me com a professora Suzuki per tal de poder gaudir, encara més, de la meva feina amb els infants i famílies.

  També tinc pendent apuntar-me a un curs de cuina vegetariana i vull intentar tenir un petit hort.

  La meva trajectòria vital a través dels estudis m’ha permès conèixer molta gent maca i m’ha ensenyat que qualsevol  projecte que et proposis es pot fer realitat amb dedicació, paciència i amor.   Espero veure’t aviat per la mésmúsica!

Bárbara González, professora de violoncel

Escrito por Marta el . Posteado en Professors

Bárbara GonzálezEstimats amics de la música. El meu nom és Bárbara González i sóc d’Ávila, una ciutat emmurallada, petita però amb molt d’encant. Sóc la tercera de quatre germans i de fet, l’única noia. Als meus pares els encantava la música, així que van apuntar al meu germà gran al Conservatori Tomás Luís de Victoria de Ávila i el mateix van fer amb el mitjà, així que per no faltar a la tradició, a mi també em van apuntar. A tots ens van deixar escollir l’instrument, i en el meu cas em vaig quedar totalment fascinada quan vaig veure un violoncel en una orquestra. Era gran, preciós i semblava que parlàs. Així que ho vaig tenir fàcil a l’hora d’escollir. Durant els meus estudis al Conservatori Professional, vaig formar part de diverses orquestres com la Joven Orquesta Ciudad de Salamanca, Joven Orquesta de Castilla y León i la Joven Orquesta del Conservatorio Profesional de Ávila. Gràcies a formar part d’aquestes orquestres vaig conèixer a molts dels qui avui són els meus millors amics i vaig viatjar per molts de llocs: Madeira(Portugal), Bamberg (Alemania), Valladolid, Burgos, Segovia, Madrid, i pràcticament per quasi tota la geografia espanyola. Tots els estius m’encanta assistir a cursos ja que amplien la meva formació i m’ho passo genial coneixent ciutats i altres músics. Així he pogut rebre classes de grans cellistes com Nuria Rosa, Miguel Jiménez, Aldo Mata, Marius Díaz, David Apellániz, Itziar Aututxa, Ángel Luís Quintanta, etc. Després d’acabar els meus estudis de Grau Mig a Ávila, vaig fer les proves en diversos indrets per entrar a un Conservatori Superior. Com que em van agafar a diverses ciutats, me’n vaig anar al més llunyà: Tenerife. El professor de violoncel que hi havia era Mark Peters, solista de l’Orquestra d’allà, i un magnífic cellista i professor. Només vaig poder estar amb ell els meus dos primers anys de Superior perquè després se’n va anar. Així que com que ell va marxar, jo vaig canviar d’illa i per fi vaig aterrar a Mallorca, on donaven classes dels millors cellistes espanyols: Ángel García Jermann i Miguel Jiménez. Vaig acabar els meus estudis Superiors el juny de 2012 i poc després em vaig unir a mésmúsica, he conegut gent estupenda i aprenc coses noves cada dia.

Rosa Cardona, professora de violoncel

Escrito por Marta el . Posteado en Professors

OLYMPUS DIGITAL CAMERAHola amics,
El meu nom és Rosa Cardona i sóc professora de violoncel a l’escola mésmúsica. Vaig néixer el 23 de novembre de 1985, a una illa veïna de Mallorca, l’illa d’Eivissa. Vaig començar de molt petita, als cinc anys, al món de la música, tocant el piano, cantant i assistint a campaments musicals organitzats pel Taller de Flauta Dolça d’Albarca. Quan tenia 10 anys, vaig anar a un campament musical a Sierra de Gredos (Ávila), on vaig veure per primera vegada un violoncel. No sabia ben bé de què es tractava, no el coneixia, però em va entusiasmar aquest instrument tan gran i a la seva vegada treia un so tan dolç. A la meva tornada a Eivissa, vaig arribar tan il·lusionada amb el violoncel que els meus pares van decidir apuntar-me al Conservatori, i des d’aleshores no he pogut deixar d’estudiar i gaudir de tocar el violoncel i estudiar música. Vaig començar els meus estudis amb la professora Maite Galarza Mur, que em va dur a fer les proves del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears el 2007. Aquí vaig estudiar amb professors com José Enriuqe Bouchée, Sergi Boadella i vaig acabar els meus estudis superiors l’any 2012 amb els professors Ángel García Jermann i Miguel Jiménez Peláez. Al llarg d’aquests anys d’estudi he rebut consells d’altres professors com Marçal Cervera, Adrianus Van Doguen, Damián Martínez i Emmanuel Bleuse. Actualment em dedico sobretot a la labor educativa, imparteixo classes de violoncel a escoles de música, com “Escolania de Lluc”, “Escola de música de Puigpunyent” i “Escola de Música Can Ventosa”. Així com també formo part de l’Orquestra Simfònica d’Eivissa, i he participat en concerts amb l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears Ciutat de Palma, entre d’altres orquestres i petites formacions de les Illes. mésmúsica em dóna l’oportunitat de poder ensenyar tot el que he après en tots aquests anys de formació. Esper gaudir molts més anys ensenyant, aprenent i gaudint amb tots vosaltres! Us animam a gaudir amb el meravellós món de la música. Us esperam!

Dani Magaña, professor de guitarra moderna

Escrito por Marta el . Posteado en Professors

Tinc el record de sempre veure de petit, a casa de la meva tieta, una guitarra antiga, dels anys 60 al racó d’una habitació. Quan vaig complir els 16, no vaig parar d’insistir fins convèncer als meus amics que havíem d’aprendre a tocar i formar un grup. El dia que els vaig convèncer, vaig anar a casa de la meva tieta per demanar-li que em deixàs la guitarra, i me la vaig endur a casa, sense funda. Vam muntar el grup i vam començar a assajar i a donar concerts, fins que als 19 vaig tenir un greu accident de cotxe i la mà esquerra em va quedar destrossada. Els metges em van dir que no tornaria a tocar i, aquella mateixa nit li vaig dir al meu pare, que si em curava volia anar a Barcelona a estudiar al Conservatori de música moderna, i si podia, volia dedicar-me a això. Quatre anys més tard, vaig tornar a Mallorca, vaig estudiar al AULA de música moderna i jazz (amb el programa de Berklee), vaig començar a treballar un estudi de gravació, a donar classes particulars, a assajar i començar a girar amb Alma Sonora. Vaig conèixer en Patxi, en Juanjo i na Lluïsa el 2003, treballant a una botiga d’instruments musicals i gràcies a ell, vaig començar a treballar  a l’escola donant classes de guitarra moderna, els dissabtes pel dematí, amb la sort que cada vegada s’anava apuntant més gents, fins poder oferir l’assignatura de guitarra moderna a mésmúsica, tots els dies. Han passat més de deu anys des d’aleshores, anys en els quals he seguit formant-me amb els millors professors, a destacar: Tolo Grimalt, Marcos Collado, Jay Kaye, etc… He assistit a tots els cursos, master class i clínics als quals he pogut. Amb Alma Sonora fem una mitjana de 100 concerts a l’any i hem quedat finalistes al Concurs Internacional Hard Rock Rising. Formo part de la banda de Jaime Anglada, amb el qual he estat de gira per la Península, gravat un disc en directe i participat al concert “Anglada Simfònic”, compartint escenari amb l’orquestra simfònica de les Balears. He gravat dos discos amb Still Morris i girat per la Península. A més, estic involucrat en un tribut a Led Zeppelin i un a Fito&Fitipaldis, i en un projecte de música acústica més tranquil·la, anomenat Dream On. A més d’haver treballat en diversos casals de joves, i combos als quals he pogut donar classes al llarg dels anys, des de 2012. Sóc el director musical de YOUth ROCK, projecte del Hard Rock Café en el qual donem oportunitat i ajudem a joves artistes a trepitjar per primera vegada un escenari i tocar amb un grup. Després de més de 10 anys donant classes, he tingut l’oportunitat de veure com naixien i es formaven (o segueixen formant-se) grans músics, i alguns altres l’única aspiració dels quals és gaudir de la música, i ara ho estan fent. Estim el meu treball, no només per la satisfacció que sents quan pots ajudar a un alumne a trobar el seu camí, sinó per tot el que he aprés d’ells, ja que mai m’hagués convertit en un guitarrista versàtil, capaç de poder tocar amb tanta gent diferent sense l’interès i l’esforç que he posat en desxifrar nous mons musicals, desconeguts per a mi, per poder ajudar-los a ells. Ens veiem a mésmúsica!    

Ali Domínguez, professora de violí modern

Escrito por Marta el . Posteado en Professors

Quan tenia 6 anys, un dia a la classe de música de l’escola, van venir a ensenyar-nos un violí. El violinista, després de tocar una estona (i quedar-me completament al·lucinada), va deixar que ens col·loquéssim l’instrument un a un (recordo com n’estava de nerviosa i impacient perquè arribàs el meu torn). Quan em vaig col·locar el violí i em va ajudar a passar l’arc, vaig saber que no volia desprendre’m d’aquell instrument mai més. Un par de mesos després, i després d’insistir als meus pares, em van apuntar amb el violinista que em va ensenyar el violí per primera vegada, Bernat Cabot, a classes de violí a l’escola de música del Col·legi Santa Mónica; i vaig anar a classe durant més de 15 anys. Molt aviat ja vaig començar a tocar amb l’orquestra de l’escola de música, i més endavant, l’any 2003, vaig començar a tocar amb l’Orquestra de música barroca Ars Musicae, on comparteixo secció amb el que fou el meu professor, i a més d’estudiar i interpretar música barroca, portem instruments de recreació històrica, similars als del S. XVIII. Sense abandonar el violí clàssic, als 15 anys, vaig començar a sentir curiositat pel violí modern i per la música moderna (rock, blues, country, rock celta…), i vaig intentar cercar qualcun professor que pogués ensenyar-me a tocar el violí dins d’aquests tipus de música. Desgraciadament, no vaig trobar a ningú, però tenia tanta il·lusió per tocar modern amb el violí, que de forma autodidacta vaig començar a aprendre tècniques, fraseig i exercicis que es poguessin aplicar al violí. Amb 16 anys vaig decidir que el Rock, si no és sobre un escenari, no té sentit, així que ja amb un violí elèctric, vaig formar la meva primera banda, Alma Sonora, que més de 10 anys després, s’ha convertit en una de les bandes més consolidades de l’illa. Amb esforç, motivació, assajos, interès i estudi, he aconseguit poder tenir a l’actualitat diferents bandes (d’estils diferents), participar en gravacions de discos, en gires a nivell nacional i amb formacions nacionals i internacionals. Mésmúsica em dóna l’oportunitat de poder ensenyar la passió (i la diversió) que ofereix el món del violí modern als futur violinistes que compaginant, o no, amb el clàssic, vulguin descobrir totes les possibilitats que amaga el violí elèctric. Let’s Rock!!

Ali Domínguez

mésmúsica

Carrer Jeroni Antich 6
07003 Palma de Mallorca
España · (mapa)

Tel. 971 71 51 51
info@mesmusica.com